Ahir, al claustre de Perlada (per molt que els cartells que ens reben a l'entrada del poble vulguin posar-hi més vocals, aquest poble es diu així) vam poder gaudir d'una nit tocada pel vent i la música. El vent el posava la nostra terra, l'Empordà; la música, uns genis a recer del primer convidat, sota un porxo blanc i amb ganes de gaudir i fer gaudir.
No sabia jo que en Joanjo sortiria acompanyat per en Santi Escura (curiós que me'l vaig creuar fa un parell de dies i no em va comentar que tocava quan sovint m'avisa dels concerts propers), sí per l'Ignasi. L'Ignasi ja el coneixia d'oïda, en Santi només en persona i ha estat un plaer conèxier aquesta seva nova personalitat. Com nova personalitat, la d'en Joanjo en aquesta seva "nova" faceta de cantant solista. Hi poso les cometes perquè, tot i saber que ja porta uns anys dedicant-s'hi, per a mi, en directe, era nova. I és que jo només coneixia en Joanjo de les grenyes a mitja esquena i els Babel entre les mans que cantava no amb les cordes vocals, sino amb tota l'ànima. I és que ara, sense grenyes ni Babels, aquest anti-Samsó de Figueres m'ha demostrat que deixant enrere la melena (i tot el que ella comporta, ja ens entenem) no ha perdut la força ni la capacitat per cantar amb l'esperit. Deu ser que sap que és l'única manera d'arribar a l'esperit dels altres.
I reescoltant Beatus Ille (això dels myspaces és de puta mare) reaplaudeixo la nit d'ahir i dic, als tres mestres que ens van obsequiar amb una nit al (i pel) temple del vent, i en especial al que va arrencar d'un avi que tenia al darrere un "quina veu que té aquest noi; l'ha feta molt maca la d'en Serrat, eh" que molts ànims i força, que sé que probablement ara no calguin, però que se'ls guardin per si algun dia n'han de fer servir.
Aplaudim, reverenciem i fins la propera, mestres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario